La càmera fotogràfica és l’eina amb la qual fem les
fotografies.
Segons la RAE una càmera fotogràfica és un aparell que
serveix per fer fotografies i que consta d’un mitjà òptic , l’objectiu i un
mitjà mecànic, l’obturador.
4.1
PARTS
DE LA CÀMERA FOTOGRÀFICA
Diafragma
És un dispositiu que proveeix a l’objectiu la capacitat
de regular la llum necessària. El diafragma és el que indica si capturem més o
menys llum durant el temps que l’obturador està obert.
Obturador
És
el dispositiu que vigila el temps durant el qual passa la llum cap a la pel·lícula.
Hi ha tres tipus:
• Obturador
de lamina simple consisteix en un mecanisme amb una o més plaques que mentre
l’obturador no s’activa no deixa passar res de llum , però quan s’activa deixar
passar la justa llum en el temps just.
• Obturador
central Esta compost per unes parets que s’obren de forma radial , el seu
avantatge és que pot sincronitzar-se amb el flash a qualsevol velocitat.
Visor
Es la pantalla o marc incorporat a la càmera que serveix
per a que el fotògraf pot veure la imatge, a la part de la escena coberta per
l’objectiu.
Visor
de marc
Es
un orifici rectangular situat en la part superior de la càmera. Aquest visor
s’utilitzava per les càmeres d’usar i llençar.
Visor
òptic directe
El seu funcionament es basa en l’ús de diverses lents que
produeixen una imatge. Les seves característiques del visor òptic es que
mostrin sempre la mateixa imatge, sense tenir en compte l’angle.
Visor
reflex
Es un visor òptic que es caracteritza per mostrar la
imatge que projecta l’objectiu. El visor reflex consta de un mirall situat
d’arrere de l’objectiu.
Visor
electrònic
Està format per una petita pantalla LCD que mostra el
temps real de la imatge que arriba al sensor a través del objectiu.
L’objectiu
L'objectiu
és la part de la càmera que dirigeix els raigs de llum cap al sensor. Consta
d'una o diverses lents de forma convexa que projecta els raigs de llum que el
travessen en un punt anomenat focus. Quan enfoquem amb la càmera en realitat el
que fem és fer coincidir el focus amb el sensor de la càmera per obtenir una
imatge nítida. Amb ell ajustem la distància focal (zoom) i l'enfocament. Amb
una distància focal de 50 mm s'aconsegueix una visió el més semblant a l'ull humà.
El autofocus
El autofocus és el dispositiu que permet fer aquest
enfocament automàticament. Hi ha diversos sistemes de autofocus: actius
(infraroig, ultrasò), passius (detecció de fase, avaluació de contrast), etc.
Més enllà del funcionament del autofocus, també pots
administrar el tipus de autofocus que desitges, i els col·limadors que vols
activar: AI servo, One shot, col·limador central, etc.
-
El
autofocus actiu funciona en dos passos: primer es determina la distància a
l'objecte; posteriorment s'ajusta l'enfocament en funció de la distància
obtinguda. El autofocus actiu pot funcionar en absoluta foscor.
-
El
autofocus passiu és el sistema de autofocus més estès. Les dues tècniques
fonamentals en què es basa són la comparació de fases i la mesura del contrast.
Per a un correcte funcionament del autofocus passiu es requereix una
il·luminació suficient i un objecte amb cert relleu. El problema es soluciona
mitjançant una llum auxiliar que il·lumini el motiu.
4.2
TIPUS
DE CÀMERES FOTOGRÀFIQUES
Les classificacions
es poden fer seguint diversos criteris: forma , us, tipus de pel·lícula, etc.
Però el més utilitzar és el que es basa en la mida, format i tipus de visor.
COMPACTES DE 35mm
Aquest
tipus de càmeres tenen molts noms per la gran varietat de models. Hi ha des de
les càmeres d’un sol ús fins a les de altíssima qualitat.
Són
càmeres petites, de poc pes i el seu objectiu no és desmuntable. Solen ser de
fàcil maneig, barates y destinades a gent que s’inicia en el món de la
fotografia.
Normalment
no tenen visor ja que aquest és substituït per una pantalla LCD.
APS ( ADVANCED PHOTO SYSTEM)
Són el resultat de del acord
entre les companyies Kodak, Fuji, Canon, Polaroid i Agfa per aconseguir
simplificar el funcionament de les càmeres per als aficionats inexperts.
Presenta
avantatges com: el canvi de pel·lícula a la meitat del rotllo, indicadors de
estat, impressió de dades, etc.
Hi
havia de senzilles i casi professionals.
CÀMERA REFLEX
SLR (SINGLE LENS REFLEX)
Aquest
tipus de càmera és més utilitzat per aficionats avançats o professionals.
Disposen
de un visor reflex on la imatge que veu el fotògraf serà igual a la que
arribarà al sensor.
La característica principal
és que disposen de:
·
visor reflex
- Objectius
intercanviables.
- Diversos
mecanismes de control.
- Fotòmetre o exposímetre(
per mesurar la intensitat de la llum).
- Obturador
Pla-focal
CÀMERA DE FORMAT MITJÀ
Tenen
el sensor més gran que les càmeres reflex i s’obtenen imatges de gran qualitat.
S’utilitzen en camps com la fotografia de moda y publicitària.
Característiques principals:
- Mida
gran.
- Visors
intercanviables.
- Sensors
de major mida que les reflex.
- Objectius
intercanviables.
- Funcions
de control manual.
- Enregistren
les imatges en format jpeg o RAW (amb major qualitat).
TIPUS MENYS HABITUALS
Càmera TLR (Twins
Lens Reflex)
És
una càmera reflex de dos objectius un sobre l’altre, l’un serveix per fer la
fotografia i l’altre per conduir la imatge cap al visor. Aquest tipus de càmeres presenten paral·laxi
i a més la imatge té inversió lateral.
Estan
en desús i molt poques tenen objectius intercanviables.
Càmera d’estudi
Solen
estar muntades sobre trípodes i rails. Es caracteritzen per la possibilitat de
fer tot tipus de descentraments. Són ideals per a publicitat i temes que vagin
a sofrir enormes ampliacions.
Càmera miniatura
Càmeres
de mida petita que serveixen com a càmera espia. Disposen únicament de
disparador. Actualment son digitals perquè ofereixen més possibilitat de
miniaturització.
Càmera pocket o
110
Estan
pensades per a aficionats i caben perfectament a la butxaca. Te un focus fixe
de 25mm i un carret de 16mm.
Portàtils o tipus press
Utilitzada
únicament per especialistes. Estan formades per un panel central que conté un
objectiu amb obturador central i que està unit a un respatller de fusta
mitjançant una manxa plegable.
Fotografia
instantània
Hi ha de dos tipus: unes que
després de fer la foto has de estirar d’una llengüeta i després la fotografia
es separa en negatiu i una altra en positiu. I unes altres amb les quals la
fotografia surt sola i es revela.
Es
possible gracies a l’invent de la pel·lícula auto revelable per el doctor Edwin Land.
Càmeres especials
- Càmeres aèries:
de satèl·lits, fotogrametria i cartografia.
- Càmeres estereoscòpiques:
utilitzen simultàniament dues fotografies des de dos punts separats per la
mateixa distancia que les nostres pupil·les.
- Càmeres panoràmiques:
proporcionen fotografies amb un ampli camp de visió fins a 360º sense
deformacions.
- Càmeres submarines:
encara que hi ha complements per a fer fotografies sota l’aigua no son
submarines de debò. Aquestes son submergibles fins als 30metres i poden incluir
connexions estanques per a flashos.
