dijous, 11 de juny del 2015

1. Introducció

Hem escollit el tema de la fotografia entre una llista amb diferents temes perquè ens ha semblat el més interesant i a més era l’únic tema amb el que estàvem les quatre d’acord. També perquè en aquest tema podem trobar apartats molt diversos en els quals cadascuna es pot sentir a gust amb el que esta fent. Un altre factor limitant és la facilitat que trobem en aquest tema per fer la part practica.

Per tractar el tema el que hem fet és buscar informació i pagines web per fer el treball de classe més àgil i fluït.

L’objectiu principal d’aquest treball és guanyar coneixement de la fotografia i dels temes que l’envolten com : el pla , els angles , els tipus de càmeres , etc.

En aquest treball tractarem que és la fotografia, explicarem com va sorgir , parlarem sobre l’eina principal de la fotografia que és la càmera ,  les parts d’aquesta i com una imatge pot expressar sentiments . A més d’això tractarem els diferents tipus de fotografia depenent del pla , els angles i els enquadres , que utilitzem per realitzar-la.

També parlarem del procés de revelatge dels negatius , que és un tema interesant encara que és un mètode en decadència.

Com a part practica el que farem serà un vídeo explicatiu de com revelar un negatiu , i de com passar una fotografia negativa a positiva mitjançant eines que tothom pot trobar a una tenda especialitzada en fotografia.


2. Què és la fotografia

La paraula fotografia és d’origen grec. Prové de “photos” que significa llum i de “graphis” que significa dibuix o escriptura. En altres paraules seria “dibuixar o escriure amb la llum”.
Segons la RAE la fotografia es pot definir com : procediment per  el que s’aconsegueixen imatges permanents sobre superfícies sensibilitzades per l’acció fotoquímica de la llum o d’altres formes d’energia radiant.


La fotografia és el procediment i art que permet fixar i reproduir a traves de reaccions químiques i en superfícies preparades per això.

Video:

3. Història


L’idea de fotografia neix com a una fusió de dues idees antigues:
  • La primera és que es va descobrir que hi havia unes substancies eren sensibles a la llum del sol.
  • La segona és el descobriment de la cambra fosca.
El descobriment d’aquestes substancies es remunta al s.XVII a l’any 1663 Robert Boyle va declarar que el clorur de sodi s’enfosquia al estar amb contacte amb el sol , aquest efecte va dir que es devia a l’efecte oxidatiu. En 1757 Giovanni Batista va demostrar que això va ocórrer per l’efecte de la llum , i a partir d’aquest moment es va començar a intentar fixar imatges però s’anaven degradant.

El descobriment de la cambra fosca es pot atribuir a moltes persones, però realment els esbossos i descripcions d’aquesta es van trobar als quaderns de Leonardo da Vinci. Durant el s.XVIII l’invent es comença a enfortir i es converteix en una eina de dibuix.

A partir del s.XIX  tres grans personatges comencen a desenvolupar aquest món:

  • Joseph Nichepore Niepce qui va aconseguir imatges negatives en 1818 amb paper tractat amb clorur de plata , encara que no les aconseguia fixar per passar-les a positiu. Les primeres imatges positives directes es van aconseguir utilitzant unes plaques de politè amb betum i oli de lavanda. Amb tot això i utilitzant una cambra fosca modificada va aconseguir una vista des de la finestra de casa seva i és considerada la primera de la historia  , aquest procediment és conegut com a Heliografia. Encara que no va aconseguir un mètode i va investigar un sistema per obtenir positius que va tenir un inconvenient: necessitava unes 8h al sol , ja que es movia i dificultava l’estampació. 

  • Louis Jaques Mandè Daguerre es va interessar pels treballs de Niepce, li va escriure per a que li digues el seu secret però aquest li negava amb evasives. En 1835 va començar a investigar i va publicar els seus primers resultats que es va anomenar Daguerreotip1. Va reduir el temps d’exposició a 15 o 30 minuts , però eren imatges que no es veien bé. 

  • William Henry Fox Talbot va reclamar la propietat de l’invent mostrant negatius obtinguts exposant objectes a sobre de paper amb clorur de plata i desprès posava un altre a sobre i obtenia el positiu . Aquest procés es va anomenar Calotip2 però va endarrerir molt la publicació del seu descobriment que va publicar el 1854. 

Des de llavors el progres va ser imparable. Poques setmanes desprès es van produir milers de càmeres obscures.

En l’any 1884 George Eastman va vendre el primer carret i al 1888 la primera Kodak amb carret i amb això va apropar la fotografia a milions de persones.

Des de llavors es comença a perfeccionar les lents i la mecànica de les càmeres.


En l’actualitat els avenços més grans es troben a les càmeres fotogràfiques reflex. 

dimecres, 10 de juny del 2015

4. Càmeres fotogràfiques

La càmera fotogràfica és l’eina amb la qual fem les fotografies.
Segons la RAE una càmera fotogràfica és un aparell que serveix per fer fotografies i que consta d’un mitjà òptic , l’objectiu i un mitjà mecànic, l’obturador.

4.1       PARTS DE LA CÀMERA FOTOGRÀFICA

Diafragma

És un dispositiu que proveeix a l’objectiu la capacitat de regular la llum necessària. El diafragma és el que indica si capturem més o menys llum durant el temps que l’obturador està obert. 


Obturador

És el dispositiu que vigila el temps durant el qual passa la llum cap a la pel·lícula.
Hi ha tres tipus:

•          Obturador de lamina simple consisteix en un mecanisme amb una o més plaques que mentre l’obturador no s’activa no deixa passar res de llum , però quan s’activa deixar passar la justa llum en el temps just.

•          Obturador central Esta compost per unes parets que s’obren de forma radial , el seu avantatge és que pot sincronitzar-se amb el flash a qualsevol velocitat.


Visor

Es la pantalla o marc incorporat a la càmera que serveix per a que el fotògraf pot veure la imatge, a la part de la escena coberta per l’objectiu.

Visor de marc

Es un orifici rectangular situat en la part superior de la càmera. Aquest visor s’utilitzava per les càmeres d’usar i llençar.

Visor òptic directe

El seu funcionament es basa en l’ús de diverses lents que produeixen una imatge. Les seves característiques del visor òptic es que mostrin sempre la mateixa imatge, sense tenir en compte l’angle. 

Visor reflex

Es un visor òptic que es caracteritza per mostrar la imatge que projecta l’objectiu. El visor reflex consta de un mirall situat d’arrere de l’objectiu.

Visor electrònic

Està format per una petita pantalla LCD que mostra el temps real de la imatge que arriba al sensor a través del objectiu.

L’objectiu



L'objectiu és la part de la càmera que dirigeix els raigs de llum cap al sensor. Consta d'una o diverses lents de forma convexa que projecta els raigs de llum que el travessen en un punt anomenat focus. Quan enfoquem amb la càmera en realitat el que fem és fer coincidir el focus amb el sensor de la càmera per obtenir una imatge nítida. Amb ell ajustem la distància focal (zoom) i l'enfocament. Amb una distància focal de 50 mm s'aconsegueix una visió el més semblant a l'ull humà. 




El autofocus

El autofocus és el dispositiu que permet fer aquest enfocament automàticament. Hi ha diversos sistemes de autofocus: actius (infraroig, ultrasò), passius (detecció de fase, avaluació de contrast), etc.
Més enllà del funcionament del autofocus, també pots administrar el tipus de autofocus que desitges, i els col·limadors que vols activar: AI servo, One shot, col·limador central, etc.

-       El autofocus actiu funciona en dos passos: primer es determina la distància a l'objecte; posteriorment s'ajusta l'enfocament en funció de la distància obtinguda. El autofocus actiu pot funcionar en absoluta foscor.
-       El autofocus passiu és el sistema de autofocus més estès. Les dues tècniques fonamentals en què es basa són la comparació de fases i la mesura del contrast. Per a un correcte funcionament del autofocus passiu es requereix una il·luminació suficient i un objecte amb cert relleu. El problema es soluciona mitjançant una llum auxiliar que il·lumini el motiu. 

4.2       TIPUS DE CÀMERES FOTOGRÀFIQUES

Les classificacions es poden fer seguint diversos criteris: forma , us, tipus de pel·lícula, etc. Però el més utilitzar és el que es basa en la mida, format i tipus de visor.

COMPACTES DE 35mm

Aquest tipus de càmeres tenen molts noms per la gran varietat de models. Hi ha des de les càmeres d’un sol ús fins a les de altíssima qualitat.
Són càmeres petites, de poc pes i el seu objectiu no és desmuntable. Solen ser de fàcil maneig, barates y destinades a gent que s’inicia en el món de la fotografia. 
Normalment no tenen visor ja que aquest és substituït per una pantalla LCD. 

 APS ( ADVANCED PHOTO SYSTEM)

Són el resultat de del acord entre les companyies Kodak, Fuji, Canon, Polaroid i Agfa per aconseguir simplificar el funcionament de les càmeres per als aficionats inexperts.
Presenta avantatges com: el canvi de pel·lícula a la meitat del rotllo, indicadors de estat, impressió de dades, etc. 
Hi havia de senzilles i casi professionals. 

CÀMERA  REFLEX  SLR (SINGLE LENS REFLEX)

Aquest tipus de càmera és més utilitzat per aficionats avançats o professionals.
Disposen de un visor reflex on la imatge que veu el fotògraf serà igual a la que arribarà al sensor.

La característica principal és que disposen de:
·         visor reflex
  • Objectius intercanviables.
  • Diversos mecanismes de control.
  • Fotòmetre o exposímetre( per mesurar la intensitat de la llum).
  • Obturador Pla-focal 


CÀMERA DE FORMAT MITJÀ

Tenen el sensor més gran que les càmeres reflex i s’obtenen imatges de gran qualitat. S’utilitzen en camps com la fotografia de moda y publicitària.

Característiques principals:
  • Mida gran.
  • Visors intercanviables.
  • Sensors de major mida que les reflex.
  • Objectius intercanviables.
  • Funcions de control manual.
  • Enregistren les imatges en format jpeg o RAW (amb major qualitat). 




TIPUS MENYS HABITUALS

Càmera TLR (Twins Lens Reflex)

És una càmera reflex de dos objectius un sobre l’altre, l’un serveix per fer la fotografia i l’altre per conduir la imatge cap al visor.  Aquest tipus de càmeres presenten paral·laxi i a més la imatge té inversió lateral.
Estan en desús i molt poques tenen objectius intercanviables. 


Càmera d’estudi

Solen estar muntades sobre trípodes i rails. Es caracteritzen per la possibilitat de fer tot tipus de descentraments. Són ideals per a publicitat i temes que vagin a sofrir enormes ampliacions. 



Càmera miniatura
Càmeres de mida petita que serveixen com a càmera espia. Disposen únicament de disparador. Actualment son digitals perquè ofereixen més possibilitat de miniaturització.

Càmera pocket o 110
Estan pensades per a aficionats i caben perfectament a la butxaca. Te un focus fixe de 25mm i un carret de 16mm.

Portàtils o tipus press

Utilitzada únicament per especialistes. Estan formades per un panel central que conté un objectiu amb obturador central i que està unit a un respatller de fusta mitjançant una manxa plegable. 



Fotografia instantània

Hi ha de dos tipus: unes que després de fer la foto has de estirar d’una llengüeta i després la fotografia es separa en negatiu i una altra en positiu. I unes altres amb les quals la fotografia surt sola i es revela.
Es possible gracies a l’invent de la pel·lícula auto revelable  per el doctor Edwin Land. 

Càmeres especials


  • Càmeres aèries: de satèl·lits, fotogrametria i cartografia.
  • Càmeres estereoscòpiques: utilitzen simultàniament dues fotografies des de dos punts separats per la mateixa distancia que les nostres pupil·les.
  • Càmeres panoràmiques: proporcionen fotografies amb un ampli camp de visió fins a 360º sense deformacions.
  • Càmeres submarines: encara que hi ha complements per a fer fotografies sota l’aigua no son submarines de debò. Aquestes son submergibles fins als 30metres i poden incluir connexions estanques per a flashos. 

5. Tipus de pla

Posició, o punt de vista des de el qual es pot captar alguna cosa o algú.

5.1       Pla general
El pla general és el més descriptiu, ja que és el pla més obert. Aquest pla s’utilitza per visualitzar tot el cos del model, sense perdre cap detall del cos. És molt utilitzat en el llenguatge cinematogràfic perquè permet situar l'espectador en un context clar i precís. Els plans generals o llargs (de vegades també anomenats panoràmics) són els que fas servir per exemple per fotografiar paisatges, ja sigui urbans o naturals.


5.2       Americà / Tres quarts
Aquest tipus de pla es coneix amb el nom de 'americà o western' a causa de que es va popularitzar gràcies a aquest gènere cinematogràfic. Alguns en diuen també pla tres quarts. El pla americà talla al protagonista aproximadament a l'altura del genoll o per la cuixa. És ideal per enquadrar en la fotografia a diverses persones interactuant. 




5.3       Mig
En aquest pla sí que centreu completament l'atenció en el subjecte fotografiat. Aquest pla es caracteritza per enquadrar al personatge des del cap fins a la cintura. Aquest tipus d'enquadrament se sol utilitzar per a ressaltar la bellesa del cos humà, pel que és un tipus de pla molt utilitzat en fotografia de moda i en retrats 'formals'. 




5.4       Mig curt
El pla mitjà curt, també conegut com a pla de bust o primer pla major, recull el cos des del cap fins a la meitat del pit. La seva finalitat és la de capturar sentiments, són imatges més dramàtiques i descriptives. 


5.5       Primer Pla

És un pla de la cara incloent les espatlles o part d'ells.  En aquest pla, ja s'assoleix un grau molt elevat d'intimitat. Amb ell es pretenen realçar els trets de la cara, la mirada, l'expressió, els gestos. 







5.6       Primeríssim primer pla
La cara completament ple l'enquadrament, de manera que la mirada no es distreu amb cap element del fons. Pots analitzar perfectament tots els trets de la cara, la mirada, etc. Té una gran càrrega íntima, i normalment s'enquadra des de l'inici del cap fins aproximadament la barbeta. 


5.7       Pla detall
El Pla detall en el retrat recull una petita part del cos, que no necessàriament es té per què correspondre amb la cara. Aquest és un pla fascinant, com fascinant és, també, buscar aquests detalls que ningú més veu, buscar la bellesa en les petites coses (literalment), les seves textures, els seus colors ... Pots transmetre moltíssimes sensacions amb només un petit fragment de realitat.  
  










6. Tipus d'angles

Angle normal

La càmera se situa paral·lela al sòl, és a dir, tant tu com la teva càmera mireu de front al personatge o objecte. És la nostra forma habitual de mirar, evoca proximitat i confiança. En algunes situacions, com ara una mascota o un nen, per aconseguir aquest tipus d'angle cal ajupir-se per estar al nivell del subjecte. Generalment serveix per mostrar o descriure alguna cosa de manera natural o objectiva i transmet una sensació d'estabilitat i tranquil•litat, per ser la forma natural en què observem el món. 


Angle picat

La càmera se situa per sobre del personatge però en un angle més obert que el picat extrem. Aquest tipus d'angle dota al teu subjecte amb una certa càrrega dramàtica, ja que posiciones al teu personatge o objecte per sota d'un angle 'normal', el que l'empetiteix, i el dota d'un cert grau de vulnerabilitat. Pots usar-lo en qualsevol tipus de fotografia, però veuràs que és comú en fotografia de nens/es (ja que són naturalment més petits). 



Angle picat extrem

La càmera se situa per sobre del personatge en angle perpendicular.   És a dir, tu estàs just a sobre del que estàs fotografiant, i el que estàs fotografiant el tens just a sota. Produeix escena sense perspectiva, que pot resultar bastant descriptiva en el cas de petits objectes, però generalment és inusual encara que interessant el resultat obtingut. No és molt comú emprar aquest tipus d'angle però en certs casos com a recurs compositiu pot servir per explorar la creativitat. 




Angle contrapicat

La càmera se situa per sota del personatge. Aquest punt de vista realça al personatge, li atorgues força i grandiositat. En aquest cas la fotografia es realitza des d'un lloc més baix que el motiu fotografiat, quedant aquest més alt que la càmera. La perspectiva que es genera, mostra al engrandit visualment, amb el que s'aconsegueix transmetre major importància i una posició dominant en relació a l'espectador. Bàsicament es fa servir, per a fotografia arquitectònica i per a esports extrems, però això no és una regla fixa, i també es pot emprar en altres casos aconseguint efectes creatius molt interessants. 



Angle nadir

La càmera se situa completament per sota del personatge i perpendicular al terra. Si el contra-picat engrandeix al personatge, el nadir li atorga unes proporcions gairebé irreals. Arriba a transmetre una sensació aclaparadora de grandesa davant el que l'espectador observa. Ideal per a fotografia d'alts edificis dels quals per les seves mateixes geometries afegeixen gran profunditat a l'escena. 
















7. Tipus d'enquadre

L’enquadre és la porció d’escena que el fotògraf decideix que entra a la fotografia. Hi ha tres principals:

Enquadre horitzontal

Més comú. És el més senzill i natural , però això no vol dir que sigui pitjor o millor. Es sol utilitzar per retratar paisatges i grups




Enquadre vertical

Excel·lent alterativa al primer. És el més apropiat per retratar persones en publicitat, revistes etc. 

Enquadre inclinat

S’obté inclinant la càmera . És molt menys popular.
Transmet dinamisme i força, s’empra amb escenes que contenen sensació de moviment i d’esports extrems.